Analitzen els 200 anys de la Regència d’Urgell a La Seu i Avià
El Centre d’Estudis d’Avià i l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell han organitzat aquest cap de setmana el primer congrés d’història al voltant de la denominada «Regència d’Urgell, 1822 – 1823». La trobada es va iniciar dissabte a La Seu d’Urgell, on una cinquantena d’historiadors, investigadors i estudiants van participar de les conferències, debats i taules rodones al voltant de la història d’aquest episodi històric. L’endemà diumenge a l’ateneu d’Avià, els historiadors van continuar el congrés al voltant de com aquesta regència va ser la llavor del carlisme
Una cinquantena d’historiadors vinguts d’arreu i especialment de l’Alt Urgell i el Berguedà, van participar aquest cap de setmana al congrés «Absolutismes i liberalismes al segle XIX. 200 anys de la regència d’Urgell», concelebrat entre La Seu d’Urgell i Avià. El simposi l’organitzaven conjuntament l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell i el Centre d’Estudis d’Avià. Lluís Obiols, president de l’institut d’estudis comarcals de l’Alt Urgell destacava molt positivament la bona inscripció d’estudiosos i l’alt nombre de ponències del congrés.
Des d’Avià, pioners i grans difusors del carlisme, la participació ha estat molt ben valorada per l’oportunitat d’anar un pas més enllà anant a trobar les arrels del carlisme. En aquest sentit, la historiadora Gemma Malé, defensa la participació en aquest congrés com una ampliació del tradicional simposi sobre el carlisme organitzat a la primavera
El congrés ha estat un dels actes més destacats de la commemoració dels 200 anys de la regència, un episodi clau del segle XIX en la història catalana i espanyola, el qual es va desenvolupar a La Seu d’Urgell entre els anys 1822 i 1823 i va ser la llavor de les guerres carlistes
Aquella aventura va acabar amb l’exili dels absolutistes a França, des d’on van ordir la tornada amb el contingent de l’exercit francès conegut com els 100.000 fills de Sant Lluís, amb els quals van restaurar l’absolutisme al regne d’Espanya l’any 1823. Deu anys després, Ferran VII va morir i va ser proclamada reina la seva filla Isabel, de només 3 anys d’edat. Els absolutistes de la primera hora, molts dels quals protagonistes de la regència d’Urgell, no van reconèixer una monarca femella i menys encara després de l’acostament de la regent Maria Cristina als partidaris del liberalisme. Van agrupar-se en torn del germà del rei difunt, Carlos Maria Isidro proclamant-lo rei legítim, donant inici així a la primera guerra carlina, en la qual Avià i Berga hi tindrien un paper destacat.
