Un any de l’incendi del Pont de Vilomara i Rocafort: frustració i ràbia entre els veïns a qui se’ls va cremar la casa
Aquest dilluns 17 de juliol, es compleix un any de l’incendi del Pont de Vilomara. Més de 1.700 hectàrees cremades i una trentena de cases calcinades en va ser el balanç. Un any després, molts veïns de River Park, la urbanització més afectada pel foc, continuen patint les conseqüències del dia en què van veure com els seus somnis es convertien en cendres.
L’alcalde del Pont de Vilomara i Rocafort, Enric Campàs, lamenta que, en els moments de l’incendi “la voluntat era d’ajudar i el que fes falta”, però assegura que “a l’hora de la veritat no ha estat així”. Els únics recursos que s’han rebut són de la Diputació de Barcelona”, afegeix.
En aquest sentit, explica que la Generalitat tot just els ha denegat ara una subvenció que van sol·licitar per fer front a les despeses de l’incendi.
L’alcalde reclama un canvi en la llei de regularització de les urbanitzacions que presenten dèficits urbanístics i afegeix que aquesta normativa ha d’anar acompanyada de recursos per poder-la aplicar. A més, subratlla la importància de la gestió forestal com a única via per reduir el risc d’incendi.
El Manuel Fernàndez ja està jubilat i viu de lloguer en un pis de Cerdanyola del Vallès. Ell i la seva dona feia temps que esperaven la jubilació per anar a viure a la casa que durant molt de temps s’havien anat arreglant, a River Park. Però l’any passat tot se’n va anar en orris perquè casa seva va quedar totalment arrasada pel foc.
El Jaume Almirall, en canvi, ha estat més afortunat. En el seu cas, el foc no va arribar a cremar casa seva, i només va fer malbé la part exterior. Després de lluitar molt i discutir-se amb el pèrit i la companyia d’assegurances, finalment va aconseguir una indemnització que li ha permès recuperar el jardí.
La situació de l’Adelaide Baracco és més complicada. També tenia assegurança, però tenia una hipoteca per la casa i ara el banc considera que els diners de la indemnització que, de moment, encara no ha cobrat, han de fer-se servir per reconstruir la casa. Així doncs, l’Adelaide no els pot gastar si no és per fer obres i el banc li anirà cedint els diners a mida que hi hagi certificacions de treballs executats.
