Un 2023 tràgic al Bages. El cas de l’adolescent de Sallent i la mort de tres miners a Súria marquen aquest 2023

           En aquest informatiu d’aquest divendres, l’últim d’aquest 2023, és hora de fer repàs a les notícies més destacades d’aquest any.

Un any que va començar molt fatídic, molt marcat per la tragèdia de Sallent amb la mort d’un adolescent de 12 anys que es va suïcidar llançant-se des del balcó de casa seva amb la seva germana bessona va commocionar l’opinió pública. Un altre succés que ha colpit la Catalunya Central aquest 2023 va ser la mort de tres miners a Súria a causa d’un despreniment a una galeria a 700 metres de profunditat, així com també la detenció d’una falsa metgessa que va treballar durant set mesos a l’Hospital de Berga sense tenir cap títol. En l’apartat cultural destaca la creació del primer cor mixt de la història de l’Escolania de Montserrat.

Anem al febrer, concretament el 21 de febrer, tenia lloc un dels fets més colpidors de l’any, la mort de l’adolescent de Sallent, que amb la seva germana bessona va tirar-se des del balcó de casa seva, va commocionar l’opinió pública. Veïns i companys de l’adolescent van denunciar que es tractava d’un cas d’assetjament escolar pel fet que es volia canviar de sexe. En un inici, Educació va negar-ho però després va encarregar una investigació per esbrinar per què l’institut no havia activat els protocols. Finalment, el Departament va acordar amb el director del centre el seu relleu. Una mesura criticada per professors de secundària, que ho van considerar una dimissió “forçada”. També van reclamar un canvi de normativa.

Ens n’anem al 7 de març, quan el Parlament va aprovar la Llei perquè Torà i Biosca entressin a formar part del Solsonès. La proposició de llei va permetre segregar aquests dos municipis de la Segarra i canviar de comarca. Hi van votar a favor totes les formacions excepte Vox que es va abstenir. Dies després, els plens municipals de Torà i Biosca van ratificar per unanimitat i ho van qualificar el dia d'”històric”, culminant així un procés iniciat feia 13 anys i amb la creació d’una comissió que va treballar per aconseguir-ho. Amb les eleccions del 28-M, els dos municipis ja van computar els vots per al Consell Comarcal del Solsonès

Un altre dels fets més tràgic de l’any 2023, va ser el 9 de març quan un despreniment del sostre de la mina de potassa de Súria, al Bages, va provocar la mort de tres treballadors. Concretament de tres geòlegs de 28, 29, i 30 anys. L’accident, el més recent de la indústria minera, va tenir lloc a uns 700 metres de profunditat i els treballs per recuperar els cossos s’allarguen durant hores. L’informe intern d’ICL, l’empresa concessionària de les mines, va concloure que la tragèdia va ser “imprevisible”, però va admetre un error de comunicació. De la seva banda, la investigació policial va constatar un cúmul d’errors i negligències. Hores d’ara hi ha en marxa un procés judicial per esclarir si hi ha algun tipus de responsabilitat per part de l’empresa minera.

Més tragèdies, el 30 d’abril, un accident aeri entre dos ultralleugers va provocar quatre morts a Moià. Els dos aparells van xocar al voltant de les 10.44 h del matí i un d’ells va quedar totalment calcinat i va provocar un petit incendi en una zona boscosa de pins. Inicialment es va informar només de la mort de dues persones, ja que s’havia localitzat només un dels aparells, però hores més tard, es va descobrir el segon ultralleuger i es van confirmar les quatre morts. Les causes de l’accident no han transcendit.

Ens n’anem el 3 de maig El Parlament va aprovar la creació de la comarca del Lluçanès, la 43a de Catalunya, amb 80 vots a favor d’ERC, Junts, la CUP i en Comú Podem i 49 en contra del PSC-Units, Vox, Cs i el PPC. La creació del Lluçanès era una reivindicació històrica i el ‘sí’ es va imposar en una consulta feta l’any 2015. Uns dies més tard, el 10 de maig, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va signar la Llei de creació de la nova comarca en un acte al claustre del monestir de Santa Maria de Lluçà. La nova comarca s’ha format inicialment amb nou municipis i durant quatre anys estarà gestionada per un òrgan transitori en forma de Mancomunitat fins que s’acabi creant el nou Consell Comarcal.

El mes de maig d’aquest 2023 va estar marcat enguany per la celebració de les eleccions municipals que ha comportat pocs canvis per als governs municipals de les capitals de comarca de la Catalunya Central. A Manresa, Marc Aloy (ERC) va revalidar la victòria, tot i que perd un regidor. Finalment es va optar per fer un govern tripartit amb els socialistes i Impulsem.  A Berga l’alcaldia també la va mantenir la CUP amb Ivan Sànchez al capdavant mentre que a Moià el republicà Dionís Guiteras assoleix la majoria absoluta amb 8 dels 13 regidors del consistori. ERC també va tornar a guanyar a Solsona però perd la majoria amb la nova cap de llista, Judit Gisbert. A la recent capital de comarca de Prats de Lluçanès ERC i Junts empaten en nombre de regidors i acorden governar plegats.

El mes de maig va haver-hi un assassinat a Manresa.  Els fets van passar el 13 de maig.  Els Mossos d’Esquadra van detenir un home per haver matat presumptament la seva parella, una dona embarassada d’uns quatre mesos. La víctima, de 31 anys, va ser trobada morta deu dies abans al domicili on vivien junts i es va obrir una investigació. Inicialment, la policia va descartar que fos un homicidi perquè no hi havia indicis de criminalitat. Finalment, els resultat forense i la investigació van apuntar l’home com a principal sospitós. La mort de la dona va commocionar la ciutat. Centenars de persones van concentrar-se per denunciar aquest nou feminicidi on també va assistir la consellera d’Igualtat i

Pel que fa a l’estiu les pluges que va haver-hi a la Catalunya Central, especialment al mes de juny i començament de juliol, van apaivagar unes setmanes la greu sequera que patim. També per sort va ser un estiu sense grans incendis a casa nostra.

El 18 de juliol sortia la llum la notícia d’una falsa metgessa a Berga.  Es tracta d’una dona de 30 anys de Torelló que va ser detinguda per haver treballat set mesos a urgències de l’hospital de Berga sense ser metgessa. Durant la investigació, es va descobrir que havia treballat en vuit centres sanitaris més i, com a tècnica, que havia fet informes amb la firma digital d’un facultatiu i el seu número de col·legiat. També va falsejar el resguard de pagament del títol de graduada. Després de ser acomiadada a Berga, va fitxar per una empresa d’ambulàncies, també amb títol fals, si bé la van descobrir arran de la investigació. Els Mossos d’Esquadra la van detenir per quatre delictes d’intrusisme professional, falsificació de document públic i usurpació d’estat civil. La investigada es va acollir al dret a no declarar i la jutgessa del Jutjat d’Instrucció de Berga la va deixar en llibertat amb l’obligació de comparèixer als jutjats quinzenalment i la retirada de passaport.

El 4 de setembre va començar a Barcelona el judici popular contra l’acusat d’haver assassinat presumptament la seva exdona asfixiant-la amb paper film el 14 d’abril del 2021 a l’antic domicili familiar a Manresa, on vivia ella amb les filles. Durant el judici, l’acusat va dir que havia sigut fruit d’una acció “explosiva i irracional” alhora que se’n penedia. Fiscal, acusació particular i popular, exercida per l’Ajuntament de Manresa, van demanar entre 24 i 25 anys de presó per un delicte d’assassinat amb traïdoria i acarnissament i l’agreujant de discriminació de gènere. La defensa, l’ingrés a un psiquiàtric i en cas de presó, que fos de 7 anys i 6 mesos. El jutjat popular va declarar-lo per unanimitat culpable d’assassinat amb traïdoria i acarnissament. El 20 d’octubre, l’Audiència de Barcelona el va condemnar a 23 anys de presó i a indemnitzar amb 200.000 euros a cada filla i 140.000 euros als pares de la víctima.

No ens movem del setembre.  El passat 11 de setembre. Es van estrenar les primeres escolanes de la història de Montserrat, el cor mixt Schola Cantorum, coincidint amb la celebració de la Diada. Està format per 29 nois i noies d’entre 17 i 24 anys, sota la direcció de Pau Jorquera, sotsdirector musical de l’Escolania. Porten sia i roquet, la tradicional vestimenta i se’ls considera escolans i escolanes. La diferència amb l’Escolania és que no hi viuen cada dia sinó que hi conviuran un cop al mes quan actuïn. Algunes de les integrants van admetre el dia de l’estrena que era “un somni” fet realitat, ja que fins ara les noies no podien cantar a l’Abadia.

La manca de seguretat a la ciutat de Manresa també ha estat un dels temes que ha marcat aquest any 2023. Tot va començar el 8 de setembre. El resultat: onze detinguts, vuit menors d’edat, en el dispositiu policial a Manresa per participar en una batussa multitudinària al passeig Pere III. Durant els fets, van volar taules i cadires de diversos bars i es van detenir a onze persones. Arran d’això, es van convocar dues concentracions a la ciutat de signe contrari. La primera, contra el racisme i en suport als detinguts, on es va denunciar la “vulneració de drets” dels arrestats perquè la majoria eren menor, mentre que la segona va ser per denunciar la inseguretat a la ciutat. A Vic també hi va haver, una setmana després, una baralla multitudinària amb arma blanca entre dos grups, que va acabar amb quatre ferits. Es va obrir una investigació que va acabar amb tres detinguts per un presumpte delicte de lesions.

El passat mes d’octubre el Govern de la Generalitat, a través de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, va adjudicar a l’empresa Ayesa la redacció del projecte constructiu per a la integració urbana de la línia d’FGC a Manresa i el seu allargament fins a la plaça Espanya, on es construirà la nova estació de Pere III.  Aquest estudi contempla el soterrament de la línia des de l’estació de Manresa Alta, l’enderroc de l’actual estació Manresa Baixador, l’allargament de la via 262 metres i la construcció d’una nova estació sota el passeig de Pere III.

I a començaments de novembre el Departament de Territori adjudica les obres per a construir un tercer carril en aquest tram de la C-55 per millorar la seguretat i la funcionalitat del trànsit. Amb un pressupost de 2,1 MEUR, l’obra s’emmarca en el pla d’actuacions del Govern per a reduir les congestions, especialment en hora punta, entre Castellbell i Manresa. L’obra permetrà millorar la funcionalitat de la C-55 en aquest entorn, on la carretera té un carril per sentit, amb la construcció d’un segon carril en sentit nord -entre Sant Vicenç i la ronda de Manresa- i d’una variant de caràcter urbà per reduir el trànsit a l’actual travessera de Castellgalí. Les obres començaran el primer trimestre del 2024 i s’allargaran cinc mesos.

I d’aquest 2023 també destacar els dos premis que ha rebut Pilar Goñi, directora general del Grup Taelus de Comunicació, que engloba Canal Taronja Televisió, Ràdio Manresa i la revista Freqüència. Així el col·legi de periodistes de la Catalunya central va lliurar-li el passat 17 de març el premi Batec, pels seus més de 45 anys d’experiència en el món de la comunicació. I el passat mes de novembre rebia el Premi Bones Pràctiques en Periodisme Comarcal que atorga l’Associació de dones periodistes de Catalunya.

Pel que fa als esports el Baxi Manresa a la primavera passada, i després d’un molt mal inici de temporada, aconseguia mantenir-se en la màxima categoria de la Lliga estatal. El bon inici de l’actual temporada del Baxi fa que molts aficionats somiïn en poder anar el proper mes de febrer a la Copa del Rei de Màlaga.  I en un final d’any on l’entitat té un nou president, Josep Maria Herms, que ha estat nomenat fa molts dies.

En futbol el Centre d’Esports Manresa continua donant la cara a la Segona REF de futbol. Uns bons resultats que el van portar a classificar-se per la Copa del Rei. En un partit on els manresans van perdre al Congost davant l’Oviedo.