Acaben els abocaments al runam del Cogulló de Sallent
Mineria sostenible. Aquesta és l’expressió que més es va escoltar aquest dissabte al matí al cim del runam salí del Cogulló, on l’empresa ICl Ibèria va fer un acte per a escenificar la fi dels abocaments.
Era el dia abans del termini que marca la sentència del TSJC, però el cert és que ja feia jornades que no s’hi llençaven restes de la mina, si no que s’hi treballava per a habilitar-ho per a les visites. Tant, que fins i tot s’hi ha instal·lat uns miradors. I el cert ´s que la vista s’ho mereix, ja que és la muntanya més alta de la comarca, tot i que a partir d’ara no pot fer altra cosa que decréixer. De moment, amb els mètodes pactats amb la Generalitat, però en el termini de 50 any que s’ha donat l’empresa, el cert és que no es descarten altres solucions.
Calvet ha dir que la sentència ha empès aquest procés, però que s’hi hagués arribat igualment. En aquest sentit, l’empresa també ha reconegut que encaren la mineria amb uns altres ulls, recordant que el runam és fruït de la manera de fer d’altres temps
És previst que la restauració del runam s’iniciï l’any vinent a la Botjosa, que conté 3,8 milions de tones de sal, aprofitant encara l’actual col·lector de salmorres.
ICL Iberia s’ha compromès a retirar tot el runam del Cogulló, uns 48 milions de tones de sal, en els pròxims 50 anys. Per fer-ho, l’empresa va aprovar un pla de restauració que contempla dues vies: d’una banda, comercialitzar la sal i, de l’altra, dissoldre-la amb aigua i traslladar-la al mar a través d’un nou col·lector. Però els ecologistes de Prou Sal es mostren preocupats per la gran quantitat d’aigua que necessitarà aquest pla de restauració.
A la polèmica a l’entorn del runam també s’hi va referir el nou alcalde de Sallent, qui va parlar de la dualitat que suposa el perjudici dels danys, comparat amb el benefici que la mineria ha aportat al seu municipi.
En aquest sentit, el Departament de Territori i Sostenibilitat assegura que no s’autoritzarà la captació d’aigua del riu Llobregat per a la dissolució del Cogulló.
