S’inaugura l’exposició “I la mort va caure del cel”

35 persones van perdre la vida en els dos atemptats que va patir la capital del Bages el 21 de desembre del 1938 i el 19 de gener del 1939. Vuitanta anys després d’aquests malaurats episodis, l’Associació Memòria i Història i l’Ajuntament de Manresa vol recordar-los amb l’exposició I la mort va caure del cel, que aquest divendres al vespre ha obert portes al refugi antiaeri del Grup Escolar Renaixença.
 
Pep Corral, un dels comissaris de la mostra, explica que “hem volgut donar un enfocament molt sensorial a una exposició que no vol deixar a ningú indiferent”. L’espai, fred i humit, “ja ens transporta a aquells moments tants durs que va haver de viure la gent que va córrer cap aquí per salvar la vida”, comenta.
 
Cada espai del refugi trasllada a un punt diferent d’aquella tràgica història. Arrenca, explica Corral, amb com la capital del Bages es va preparar per a aquell cru moment després que altres ciutats ja fossin bombardejades. “Ja es preveia que passaria”, remarca. En una altra sala s’explica com els bombardejos “no buscaven altra cosa que servir de banc de proves per l’aviació feixista per a després el que va ser la segona guerra mundial”.
 
La tercera sala, la més dura, recorda aquelles trenta-cinc víctimes mortals “comptabilitzades, però que no descartem que fossin més”, diu el comissari, que insisteix en el fet que la mostra ha perseguit ser “molt curosa i prudent”: “si una cosa no l’hem tingut clara, no l’hem inclòs”, ha matisat. En aquest tercer espai hi ha, únicament, trenta-cinc cadires. Damunt d’elles, el rostre de les persones que no van sobreviure a l’atac franquista.

I la mort va caure del cel també inclou una zona dedicada, exclusivament, a aquells dos atacs, i una altra en la qual s’hi projecta un documental on víctimes dels bombardeigs i familiars seus narren aquells fets tràgics. Una locució, elaborada pel manresà Jordi Estrada i locutada per membres dels Carlins, i que es va escoltant en cadascuna de les sales, acaben de submergir als visitants en aquells esdeveniments.


Testimonis i declaracions inèdites

La mostra recupera gran part dels documents que ja es van poder veure, ara fa cinc anys, amb motiu del 75è aniversari dels bombardejos, però n’incorpora de nous. En destaca, per exemple, el dietari de Maria Farré on, després del primer dels atacs, explica que “hi ha hagut 28 o 29 víctimes, fan esgarrifar… les hem anat a veure al cementiri”.
 
També es poden veure imatges noves, com la basílica de la Seu reconvertida en refugi; i inclou molts petits detalls, com ara la cartera que duia una altra de les víctimes i en la qual encara es perceben els efectes de la metralla.
L’exposició es podrà veure fins al 3 de març. A banda de Corral, el comissariat de la mostra està format per Joaquim Aloy, Pep Castilla, Conxita Parcerisas i Teresa Torra, membres de l’Associació Memòria i Història de Manresa. La documentació històrica ha anat a càrrec de Pere Gasol i Joaquim Aloy. El disseny i la producció són de L’Arada Creativitat Social.

Contingut Relacionat

La nostra web utilitza cookies per a una millor experiència d'usuari. Consulta la nostra política de cookies per obtenir més informació sobre les cookies i com les utilitzem. Més informació

Accepto

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close