Ou com balla a la Seu de Manresa
La festivitat del corpus té moltes tradicions, i una d’elles és la de l’ou com balla, que Manresa intenta recuperar al claustre de la Seu.
Es calcula que va aparèixer entorn dels segles XV i XVII a la Catedral de Barcelona i es duu a terme 60 dies després del Diumenge de Resurrecció, el dia del Corpus. A llocs com la Catedral de Barcelona genera molta expectació, però a la capital del Bages, l’ou com balla es va tornar a veure l’any passat, després de 35 anys sense dur-se a terme.
La tradició consisteix a col·locar un ou buit dins la pica d’un sortidor d’aigua. Al voltant del raig s’hi col·loquen flors amb l’objectiu d’evitar que l’ou caigui al terra. Sí no es trenca en tota la jornada, es considera senyal de bon auguri.
Però hi ha altres teories que diuen que les flors l’aigua i l’ou signifiquen la plenitud de la primavera.
Per fer-ho, un grup de manresans vinculats a l’associacionisme van instal·lar una font provisional al claustre neogòtic de la Seu. La idea, però, és acabar tenint una font de veritat.
Les catifes de serradures pintades han estat la gran novetat d’aquest any, i han ocupat tres dels quatre carrers dels claustre de la Seu de Manresa. Tradicionalment eren de flors, però les serradures garanteixen més durada i menys cost.
Fins als anys 60 hi havia tradició a crear catifes de flors a la baixada de la Seu i enguany s’ha recuperat la pràctica modificant-ne la ubicació per garantir-ne la durada durant tot el Corpus.
