Troben a la Tossa de Montbui el fòssil d’una estrella de mar de fa 48 milions d’anys, una peça única al país

Ha perdurat 48 milions d’anys soterrada a la vessant nord de la Tossa de Montbui i ara acaba de sortir a la llum gràcies a la troballa que va fer l’igualadí Josep Llansana, expert en paleontologia. Es tracta d’un exemplar de Calliderma atagensis, una estrella de mar fòssil, amb els ossicles solts però agrupats, fet que va fer possible recuperar-la completa. La peça té un alt valor paleontològic ja que a Catalunya no n’hi ha cap de similar; només s’havien trobat fins ara exemplars parcials, però mai l’estrella íntegra i solta. Josep Llansana explica que “no es troben quasi mai estrelles fossilitzades senceres perquè els ossicles dels estel·làrids estan units per membranes musculars que es desintegren ràpidament en morir l’animal i les peces es dispersen, però aquesta vegada això no ha passat i és un fet excepcional”.

La troballa ha estat elogiada per diversos paleontòlegs de referència d’àmbit nacional, i el seu valor ha estat confirmat pel catedràtic de Paleontologia Jordi Martinell i la professora Rosa Domènech, ambdós de la Universitat de Barcelona. Llansana ha fet entrega del fòssil a la Generalitat de Catalunya, amb la previsió que pugui establir un conveni de cessió amb l’Ajuntament de Santa Margarida de Montbui perquè es pugui exposar al públic properament.

Un esquelet de 580 peces

L’estrella de mar fossilitzada trobada al terme municipal de Santa Margarida de Montbui fa uns 20 centímetres de diàmetre i consta de 580 peces repartides entre els seus cinc braços i les dues cares, la superior i la inferior on hi havia la boca de l’animal. Per la manera com ha estat trobada, els investigadors han conclòs que l’estrella de mar va morir de mort natural o, en tot cas, no violenta, el seu cos va quedar enterrat en el fang del mar càlid on vivia sense desintegrar-se ni ser menjat per cap animal. Les seves parts toves van ser consumides per bacteris i altres organismes petits i les parts dures sedimentades al fons marí van iniciar el procés de fossilització. Els ossicles de calcita de l’esquelet s’han preservat de tal manera que al cap de 48 milions d’anys trobem el fòssil de l’animal perfectament conservat.

La Tossa de Montbui durant l’Eocè

La Tossa de Montbui era un mar càlid de clima tropical durant l’Eocè, el període geològic que comprèn el temps entre el final del Paleocè (fa 56,0 milions d’anys) i el principi de l’Oligocè (fa 33,9 milions d’anys). El mar de l’Anoia s’obria cap a Lleida i Aragó i tenia prop la costa, cap a la zona de Vallbona. El biòleg anoienc Josep Castelltort explica que “era un mar de poca profunditat i temperatura càlida amb gran quantitat d’esculls coral·lins, un dels ecosistemes més rics en diversitat i nombre d’animals i algues com coralls, esponges, caragols de mar, eriçons, algues i estrelles de mar”“Aquesta és la raó per la qual actualment l’Anoia i, especialment Montbui, és un territori tan ric en fòssils”, explica Castelltort.

Al llarg de les eres geològiques de centenars de milions d’anys hi ha hagut moviments tectònics que han fet que les roques enterrades formessin plecs i falles i acabessin pujant i aflorant un relleu de serres i valls a altituds que queden allunyades del nivell del mar. Això explica per què es troben fòssils d’animals marins molt lluny en distància i altitud del fons del mar.

Una estrella mediàtica

Des que es va fer la troballa fa uns mesos, diversos mitjans d’àmbit nacional ja s’han interessat per l’estrella de mar montbuienca. La revista Sapiens, la més venuda en català a quiosc, ha publicat un reportatge sobre la peça al seu darrer número corresponent al mes de juny, i la Revista d’Igualada en publicarà un article acadèmic i divulgatiu al seu proper número, previst per al mes de setembre.

Conscients del valor de la troballa, l’Ajuntament de Montbui vol que el gran públic pugui tenir accés a contemplar la peça i està treballant en un projecte d’exposició permanent de la Calliderma, que des de l’Ajuntament consideren una molt bona manera d’explicar com era la terra i com s’ha format el territori on vivim.

Contingut Relacionat

La nostra web utilitza cookies per a una millor experiència d'usuari. Consulta la nostra política de cookies per obtenir més informació sobre les cookies i com les utilitzem. Més informació

Accepto

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close