Victòria importantíssima del Vic
L’Estadi Hipòlit Planàs de Vic era escenari d’un dels duels de la part alta de la Primera catalana d’aquest cap de setmana. El Vic rebia el Lloret en un duel entre el quart i el cinquè classificat, les dues últimes places que donen accés a la nova superlliga, categoria que es crearà el curs vinent. El vic, dos punts per sota dels de la Selva, necessitava els tres punts per mantenir la bona dinàmica dels últims partits: El Vic portava quatre jornades invicte i volia allargar aquesta ratxa. I així va ser.
Els vigatans van sortir molt connectats al partit i amb la intenció de no deixar que el Lloret tingués la possessió. Amb aquesta premissa, els visitants no se sentien còmodes sobre el terreny de joc i no aconseguien confeccionar accions clares d’atac. Mentrestant, el Vic no parava de trobar forats a la defensa visitant i aconseguia arribar a porteria, però la manca d’efectivitat feia que els locals no poguessin obrir la llauna. La primera meitat va ser de domini clar del Vic però el partit va haver d’arribar al descans amb un empat a zero que no reflectia el que havia passat sobre el verd de l’hipòlit planàs.
A la represa, el partit va continuar tal i com estava, amb el Vic arribant i el Lloret intentant revertir la situació per treure alguna cosa positiva del duel. Tot i així, quan més falta feia, la sort es va alinear amb el conjunt blanc-i-vermell i en una jugada que fins i tot va agafar desprevingudes les càmeres, el Lloret va fer-se un autogol que va donar ales al conjunt vigatà. En una mala sortida a mitja hora del final, els visitants cometien un error que els seria fatal.
A partir d’aquí el Vic va jugar amb més fluïdesa i va eliminar les opcions d’un Lloret tocat anímicament. El vic va generar perill i va disposar de diversos llançaments de cantonada per doblar l’avantatge, com aquest que no pentina Gil Bertrana i que Ferran Jiménez no aconsegueix enfocar a porteria. A tres minuts del final, però, una gran jugada col·lectiva va deixar a Adrià Balagué sol dins l’àrea, aquest va poder superar al porter però va quedar enganxat a la línia de fons. El 10 va servir una pilota magnífica cap al propi Ferran Jiménez, que feia el 2 a 0 i portava la tranquil·litat a l’estadi. A l’últim minut de partit, en un altre llançament des de la cantonada, Ot Bofill va poder rematar de cap tot sol dins l’àrea petita per, amb una mica de suspens, fer el tercer gol osonenc i assegurar la victòria.
Amb aquesta victòria el Vic supera el Lloret a la classificació i se situa quart amb només un partit per acabar la primera volta. A la propera jornada el Vic visitarà el Banyoles, sisè classificat i també rival directe en la lluita per la Supercopa. Els banyolins porten tres derrotes consecutives.
