L’últim escloper de Taradell
A mitjans del segle XX, les botes d’aigua van substituir de manera massiva les sabates de l’època. Així, en pocs anys, els esclops van passar a ser una indumentària del passat i, com a conseqüència, molts esclopers van perdre la feina. Tot i que no s’hi ha dedicat sempre, a Taradell, encara perdura un escloper en actiu, en Josep Pratdesaba.
Trobar totes les eines per esdevenir escloper no li va ser fàcil, així que va haver de recórrer mercats antics de trastos vells per poder-ne comprar, però d’altres les va haver de construir ell mateix.
En el petit taller que té a casa, Pratdesaba mostra amb orgull i dona tot tipus de detalls de les destrals d’escalabornar, l’aixol o les diferents tribes d’alar de mosca. Un ric patrimoni, també lingüístic, del que fa gala quan explica tot el procés de creació.
Una de les coses que més li agrada, explica, és el temps que requereix, i ho contraposa amb el món ràpid en el que viu la societat.
Per acabar els esclops, l’artesà explica que els fuma, com es feina antigament amb les bigues de les cases de pagès, per protegir-les de les arnes. Amb tot, però, això ara mateix s’ha convertit en una tasca complicada per les restriccions amb les cremes pel risc d’incendi i la contaminació.
